Com parlar per als no ciclistes.

 

Aquest text es una traducció de l’original publicat a The fat Cyclist,  via Rodadas.

El fet que estiguis llegint això em diu tot el que necessito saber sobre tu: ets un ciclista. Jo també. Per tant, ambdós sabem què és el veritablement important en la vida (anar amb bici). Veiem el món com el que realment és (un lloc per anar amb bici). Si algú ens preguntés “Que faries amb un milió d’euros?” les nostres respostes variarien alguna cosa depenent de quin equip consideraríem important comprar i per quina zona del món voldríem recórrer amb bici, però poc més. Si tinguéssim una conversa de seguida ens comprendríem. Potser a tu et vagi la carretera i jo sigui un freeki del descens, però ambdós sabem que el so de les rodes al girar és la nostra forma d’expressar-nos.

És una llàstima, però no tot el món és com nosaltres. M’entristeix admetre’l, però hi ha gent que mai puja amb bici. Potser coneguis a algú així. Un company de treball. Un familiar. Et sorprendria la quantitat de gent que en el món que mai ha pujat amb bici. Pot ser que fins i tot et creuis amb ells diàriament però no els hagis parat esment. És normal: no són massa interessants.

La major part del temps pots ignorar a aquest tipus de gent simplement pedalan més ràpid. De vegades, no obstant això, en el sopar de l’empresa per exemple, és impossible esquivar als no-ciclistes. No tens altra opció que comunicar-te amb ells. No et preocupis. Et podem ajudar. Simplement segueix aquestes cinc senzilles regles:

Regla nº 1: Comprèn la seva forma de veure el món.

Has d’entendre que els no-ciclistes no s’adonen que anar amb bici és el més important que es pot fer. Els ulls i la ment d’un no-ciclista estan tancats i creuen que cuses com els seus amics, el seu poble, el treball o la família són més importants que això que criden despectivament “fer una mica d’exercici”. És trist –val, és patètic– però és cert. Quan un no-ciclista et pregunta per les coses que t’interessen, has d’esmentar de tant en tant als teus col·legues, la família, el medi ambient i parides per l’estil. D’altra forma mai et deixaran en pau i passaran hores fins que puguis escapar de les seves preguntes i tornar a la pau i tranquil·litat que sents quan estàs damunt del teu velo.

Regla nº 2: Utilitza metàfores de la “vida real”

Els no ciclistes no estan preparats per a escoltar com de perfecta és la vida quan estàs en el selló. No, hauràs de traduir aquesta sublim experiència a termes que puguin comprendre. Naturalment tu i jo sabem que les metàfores no fan justícia al que de debò se sent quan un està sobre una bici, però per a un no-ciclista, les metàfores haurien de bastar.

Per a descriure la sensació de creuar un bosc a la tardor, per una sinuosa comarcal sense cotxes i perfectament pavimentada: “És com l’escena aquesta de la Tornada del Jedi, on Luke i Leia van a tota velocitat a través d’un bosc en una motocicleta voladora. La diferència és que el que mou la moto voladora són les teves cames i que no et persegueixen els soldats imperials. I que no has d’aguantar la charleta dels Ewoks”

Par explicar per quina t’aixecaries a les 4:30 del matí entre setmana per a poder muntar en la teva bici durant tres hores per carreteres locals sense cap interès: “Saps véns amb cotxe a treballar al matí i et quedes embussat en una caravana? Bueno, doncs imagina que no existissin embussos per a tu. I imagina que el teu cotxe va al que dóna. I imagina que comences el dia sentint-te genial. És una mica així com això.”

Per a explicar per què pagaries per a participar en una marxa cicloturista que tens poques possibilitats de guanyar:

“Alguna vegada has jugat a la loteria? És alguna cosa així, solament que molt molt millor.”

Regla nº 3: Fes veure que estàs interessat en la seva vida

Això et pot deixar al·lucinat, però és completament cert: encara que sembli mentida els no-ciclistes de vegades pensen que tenen alguna cosa que dir com un hobbie interessant o una anècdota que mereix la pena contar.

Això per descomptat és una tonteria.

Però per a respectar les formes has d’actuar com si t’importés. Mentre parlen pots somiar despert amb la teva pròxima sortida amb bici. Somriu i digues “per descomptat” de tant en tant.

ATENCIÓ: És molt possible que un no ciclista digui una mica amb el que no estiguis d’acord. Quan passi no hi piquis. Si ho fas, li donaràs motiu per a allargar la conversa no-ciclista i ningú sap com pot acabar això, si és que acaba.

Recorda: sigues educat, sigues breu i marxa així que puguis.

Regla nº 4. Actua com si la seva teoria sobre dopatge fos molt interessant

Una tàctica que els no ciclistes utilitzaran quan descobreixin que et va la bici és intentar parlar amb tu sobre ciclisme. La qual cosa derivarà, gairebé inevitablement, cap al dopatge.

Probablement preferiries arrencar-te les orelles que escoltar altre punt de vista simplista i poc informat (”el dopatge és dolent”). Segur que com ciclista hauràs oido milers d’històries de dopatge. Tantes que podries ser cridat com expert en el pròxim judici sobre el tema. O podries obrir un laboratori. O podries ser el pròxim president de la federació de ciclisme (i segur que ho faries molt millor que l’actual). Segur que si,

Però si esmentes qualsevol d’aquestes idees al “teu col·lega”, ho prendria com una mostra que el tema t’interessa i voldria continuar amb la conversa. Així que el millor que pots fer és a dir “si, el dopatge és un fàstic” i el teu amic sentirà que has comprès el que volia dir, el que anés que volgués dir.

Regla nº 5: No els diguis quant ha costat la teva bici en realitat

Molt poca gent mai tindrà algo que funciona, encaixa, o té l’aspecte d’una bici bén feta. I encara que la teva bici costi més o menys el que el seu ordinador últim model o el seu super-equip de música segur que quan els diguis el que vas pagar per ella fingiran un atac al cor.

La solució és senzilla. Digues-los que vas pagar 400 € per la teva bici, costés el que costés. Està demostrat científicament que 400 € és la xifra que un no-ciclista mig considera que val un velocíped.

Dóna igual per molt que ho intentis, no sempre pots esquivar als no-ciclistes. Tot el que pots intentar fer és minimitzar la teva relació amb ells per a tornar a l’important.

Crec que ambdós sabem de que es tracta

Passin un bon cap de setmana!

per: agustígrané

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Humor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s