Tour a pa i aigua.

 
 

Un Tour a pa i aigua

 

Publicat a La vanguardia el 14 / 01 / 2008 per Ramón Tarragó

 Una de les llegendes urbanes més esteses sobre el ciclisme, sobretot entre la legió d’esportistes de dissabte a la tarda, comandament a distància i crispetes de blat de moro, és la que el dopatge està absolutament justificat per la duresa dels recorreguts i que sense recórrer a ajudes externes és impossible realitzar una gran volta. La llegenda creix i hi ha gent que pensa que competir una setmana seguida també és inaccessible per al cos humà i fins i tot acabar una carrera amb un quilometratge superior als dos-cents quilòmetres. Tal com van les coses, qualsevol dia també sospitaran dels globeros que fem 120 quilòmetres en un matí de diumenge.

Però la llegenda s’estén també cap a alguns ciclistes d’alta competició, potser ja molt allunyats de la realitat. Així, en el mes de juliol de 2006 després de la primera etapa del Tour de França als Pirineus, el ex-campió del Món Tom Boonen va declarar: "Avui, una persona normal hagués acabat en l’hospital". Gillaume Prebois, un periodista francès especialitzat en ciclisme i gran afeccionat al cicloturisme, es va preguntar pel sentit de les paraules de Boonen. Què significava? Que ells eren una espècie de casta de triats? Que una persona normal ha de conformar-se només amb la mediocritat esportiva? Tenint en compte que, llevat d’error o omissió, Boonen és un humà normal, tenien algun sentit fosc les seves paraules?

A partir d’aquest moment Prebois va començar a madurar una idea per a l’any següent: realitzar totes les etapes del Tour 2007 un dia abans que els ciclistes professionals. Per a donar més força al repte i mostrar la seva neteja, es va posar, sota un control mèdic exhaustiu, no prendre durant la prova cap tipus de medicament ni suplement vitamínic i, amb la col·laboració de l’Agència Francesa de Lluita contra el Dopatge, se li van realitzar fins a vuit controls sorpresa durant el repte. Finalment, les seves experiències les relataria diàriament en el periòdic Le Monde.

En el primer semestre de l’any 2007 Guillaume va realitzar més de 12.000 km d’entrenament (un professional pot acumular al voltant de 20.000 km en el mateix període). En companyia del seu amic Fabio Biasiolo, especialista en llargues distàncies, el divendres 6 de juliol de 2007 van començar la seva aventura, l"Autre Tour, en la ciutat de Londres. I vint-i-tres dies més tard, el dissabte 28 de juliol, van acabar la seva aventura a París, sense haver trepitjat cap dia ni tan solament el vestíbul d’un hospital. Boonen, per tant, s’equivocava.

En l’enllaç anterior poden obtenir informació de cadascuna de les etapes. Per desgràcia, amb la publicació d’un llibre sobre l’esdeveniment, moltes dades interessants han estat esborrats de la xarxa. Coses del copyright. La mitjana de velocitat de les etapes oscil·lava entre els 30-32 km/h en les etapes planes, i els 20-23 km/h en les etapes d’alta muntanya. Qualsevol que hagi practicat un poc el ciclisme de carretera s’adonarà que aquestes mitjanes, per a dos corredors en solitari, són molt elevades, d’alt nivell. El hematocrito al principi del repte era del 42%, i al final del 38%. El lògic i normal. Les seves pulsacions en repòs i el percentatge de massa muscular, no van sofrir modificació alguna entre el primer i l’últim dia. És a dir, l’organisme de Guillaume, gràcies a la seva intensa preparació física, es va adaptar a la perfecció a les exigències de l’esforç.

A pesar de l’espectacularitat de la feta, Guillaume no és un superdotat per al ciclisme com si ho són tots els ciclistes que corren de professionals, de manera que les prestacions dels veritables "triats" per a aquest esport poden ser molt majors que les d’ell. Amb L"Autre Tour queda demostrat que és perfectament possible realitzar un Tour sense ajudes.

D’aquesta manera crec que queda clara una veritat de Perogrullo: el dopatge no s’usa simplement per a poder acabar les carreres sinó per a poder realitzar-les més ràpid. Aquí tenen a Marion Jones. Sense dopatge, el ciclisme seria semblant al que coneixem ara però les mitjanes serien més baixes, els corredors tindrien molts més defalliments i les alternatives de carrera serien majors. Però l’espectacle continuaria estant garantit per a l’espectador. Comencem un any que es presenta molt mogut amb un poc d’esperança.

Enllaços relacionats :

Guillaume Prébois:  http://www.guillaumeprebois.com/

Le Monde http://www.lemonde.fr/web/vi/0,47-0@2-676968,54-932196,0.html

La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080114/53427322502.html

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Cicloturismo. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s