Diàleg i no de besucs.

Fa uns dies vaig llegir el següent paràgraf que passo a transcriure:
Durant una conferència amb diversos universitaris, un professor de la Universitat de Berlín… Alemanya Inici del segle 20 … va proposar un desafiament als seus alumnes amb la següent pregunta: “Déu va crear tot el que existeix?"
Un alumne va respondre, valentament: Si, Ell va crear …
Déu realment va crear tot el que existeix? Va preguntar novament el mestre. Si senyor, va respondre el jove.
El professor va respondre: “Si Déu va crear tot el que existeix, llavors Déu va fer el mal, ja que el mal existeix! I si establim que les nostres obres són un reflex de nosaltres mateixos, llavors Déu és dolent!!" El jove va callar enfront de la resposta del mestre, que feliç, s’alegrava d’haver provat, una vegada més, que la fe era un mite.
Altre estudiant va aixecar la mà i va dir: Puc fer-li una pregunta, professor?
 Lògic, va anar la resposta del professor.
El jove es va parar i va preguntar: Professor, el fred existeix?
Però quina pregunta és aquesta?… Lògic que existeix, o per ventura mai vas sentir fred?
El noi va respondre: "En realitat, senyor, el fred no existeix. Segons les lleis de la Física, el que considerem fred, en veritat és l’absència de calor. Tot cos o objecte és factible d’estudi quan posseïx o transmet energia; la calor és el que fa que aquest cos tingui o transmeti energia”. “El zero absolut és l’absència total de calor; tots els cossos queden inerts, incapaços de reaccionar, però el fred no existeix. Nosaltres creem aquesta definició per a descriure que manera ens sentim quan no tenim calor."
I, existeix la foscor? Va continuar l’estudiant.
El professor va respondre: Existeix.
L’estudiant va respondre: La foscor tampoc existeix. La foscor, en realitat, és l’absència de llum. “La llum la podem estudiar, la foscor, no! A través del prisma de Nichols, es pot descompondre la llum blanca en els seus varis colors, amb les seves diferents longituds d’ones. La foscor, no! “La foscor és una definició utilitzada per l’home per a descriure què pasa quan hi ha absència de llum.”
Finalment, el jove va preguntar al professor: Senyor, EL MAL EXISTEIX?
El professor va respondre: Com vaig afirmar a l’inici, veiem estupors, crims, violència en tot el món. Aquestes coses són del mal.
L’estudiant va respondre: “El mal no existeix, Senyor, o almenys no existeix per si mateix. El mal és simplement l’absència del bé… De conformitat amb els anteriors casos, el mal és una definició que l’home va inventar per a descriure l’absència de Déu.” Déu no va crear el mal. … El mal és el resultat de l’absència de Déu en el cor dels éssers humans. És igual al que ocorre amb el fred quan no hi ha calor, o amb la foscor quan no hi ha llum.
El jove va ser aplaudit d’en peu, i el mestre, movent el cap, va romandre en silenci …
El director de la Universitat, es va dirigir al jove estudiant i li va preguntar: Quin és el teu nom?
Em dic ALBERT EINSTEIN.
Ara jo pregunto existeix el dolor? No el dolor no existeix, vam denominar dolor la falta de benestar, quan tenim benestar tant físic com psíquic no tenim dolor, però quan manquem de benestar diem que tenim dolor. Per tant el dolor és una sensació que no existeix, és la sensació de falta de benestar.
No se si se m’estarà anan la pinça un poc, però si ho creieu  així perdoneu-me.
Vist al blog de Cimafermin 
 
 
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Caborias. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s