Setmana Santa 2008. Per las comarques de ponent.

   

Dijous 20. Tàrrega Mequinensa  

L’organització dels recorreguts, la reserva dels hostals, las prediccions meteorològiques, tot ja es historia. Aquell moment que fa dies esperava ha arribat. Sona el despertador a les 7 del mati, salto del llit, em basteixo, canvi de darrera hora les Bambes las canvio per calcat esportiu un pel mes voluminós però el temps previst ho aconsella. Cafè carregar el cotxe, la borsa del davant la dels darrera, el casc, sabates….

Passo per St. Joan a l’hora acordada, ales 8 , el Toni es a la porta amb la seva Meridà de BTT, alforges a punt de marxar. Carreguem i enfilem l’eix transversal que ens du a Tàrrega.

Descarreguem el cotxe i carregem cada u la seva bici per posa en marxa la sortida. Foto al bell mig del carrer i sortim direcció d’Anglesola que decidim esmorzarem. La noia del bar esta desbordada i s’allarga mes del compte. Desprès d’esmorzar posem el mapa a la bossa a fi de no tenir dubtes del recorregut i per l’antiga N II fem el camí establert. L’autovia esta fruint com un riu de cotxes carregats de gent que emprenen la seva sortida cap a passar, a algun lloc, aquest dies de Setmana Santa. Creuem las poblacions de Vilagrassa, Bellpuig, Golmés, i finalment Mollerussa. Aquesta població la travessem seguin la vora del canal d’Urgell que a partir d’ara ens trobarem a diferents indrets.

Com que d’intenció es evitar l’aglomeració urbana de Lleida, sortim de Mollerussa direcció de Torregrossa. Aquí apareix una grata sorpresa, un carril bici, dissortadament dura poc i al cap d’un qm i mig tomba direcció al IES de Mollerussa i nosaltres l’hem de deixar. La carretera esdevé amb un ferm malmès, el tràfec que trobem es mínim i ens permet triar els trams de mes bon estat. Amb el Toni comentem l’aridesa del terreny excepte els fruiters que començant florir. La visió del terreny esdevé d’una excepcional aridesa per la sequera que fa mesos assoten las contrades de ponent. Els canals encara no porten el cabdal que altre hora hauria estat habitual. 

La fredor del mati s’ha anat esvaint i amb el pas de les hores ens hem desfet de la roba d’abric. Si no hagués estat pel aire que feia hauríem gaudit d’ un excepcional dia de primavera

Arribem a Torregrossa. Puigverd de Lleida, aquí preguntem a un “guarda del canal” ¿si la pista que transita pel costat i que aquí es asfaltada la podríem seguir fins a Montoliu?, que es trajecte que segueix el canal i que es a prop del camí que tenim previst de passar. Es pot passar però la pista deixa de ser asfaltada i en el punt que hi a la resclosa s’ha de remuntar amb la bici a coll. Continuarem per el camí que havíem previst. Creuem Artesa de Lleida i abans de Lleida, a La bordeta, agafem la cra. que ens dura fins Albatàrrec.

L’hora que pensem es adient per menjar a les 2 h, ens aturem al entrar a Albatàrrec, uns bons entrepans ens refan de les forces gastades i ens deixen a punt per tornar-hi.

Em entrat a la comarca del Segrià i la vall del riu Segre, aquí la natura esta en plena efervescència els fruiters florits per arreu alegren la vista de las planes de la vall de Segre. 

Creuem petis indrets, Montoliu, desguàs del Canal d’Urgell. Sudanell, un niu de cigonyes ens criden l’atenció amb el seu remor sembla que siguin unes castanyoles, ens deturem per fe algunes fotos i seguim el camí previst. Creuem tot seguit les torres de Segre, a la vesant esquerra del Segre. Com que aquesta cra te poques indicacions, i no hi ha gaire be ningú per demanar, demanem un grup de furgonetes, carregades de personal que deurien feinejar pels camps, si anem per la bona carretera direcció Seròs?. Seguim pel bon camí i per primer cop creuem el Segre a bans de Seròs, aquell Segre que conec que als seus orígens transcorre prop de Santa Llogaia la Cerdanya, aquí ha esdevingut un verdader Riu. Li proposo al Toni que en un altre ocasió podríem fer una ruta seguint el Segre des de el seu origen allà a las fonts del Segre, a LLo i fins arribar a ajuntar-se amb el Ebre.

Veiem l’antic monestir Cistercenc, el convent, el centre d’informació del aiguabarreig a Massalcoreig. El campi esdevé cilclable amb BTT, deixem per una millor ocasió la visita al Aiguabarreig. La Granja D’Escarp, darrer poble de Lleida.

Entrem a Aragó, província de Saragossà, si Saragossà, aquesta zona del Baix Cinca, una part es d’Osca i l’altre de Saragossà, Mequinensa pertany a Saragossà.

Al llarg del pantà de Mequinensa aprofitant les darreres hores de la tarda hi ha gent que aprofita per seguir practicant la seva afició. “La pesca”. També podem observar a costat mateix de la cra. unes franges de color negre que els estrats han deixat al descobert un rètol malmès “Carboníferes del Ebre”. Antigament havia estat una conca minera.

Finalment per sobre del pont que creuem el pantà arribem a Mequinensa i fem parada a la pensió Royal. Aquest per problemes d’oberbuquing ens envia a la pensió Rodes. Desprès de la corresponent dutxa i camí del sopar hem pogut veure una confraria d’aquestes que foten les processons de setmana Santa.

Recorregut perfil i mapa a Openrunner

 

Divendres 21. Mequinensa Vinebre.

Comencem el dia a 2/4 de 8 ens equipem, carregem las sàrries, i anem a fer un cafè per començar de roda, preguntem si a Faió i a un bar per esmorzar, i la resposta es afirmativa, decidim emprendre el camí, el Carles propietari del Bar afeccionat al ciclisme ens diu que a Faió i a 25 qu dels que els 8 primers es un port de 2ª, esn desitja sort per el viatge.

La sortida es per una antiga N que anava de Mequinensa a Maella actualment reconvertida en Cra. local A-1411. La pujada es d’uns 8 qm que ens fan suar.

L’aire que bufava ahir mes aviat s’ha enfortit i ha esdevingut un fort vent del NO en moltes estones, especialment quan rodem per las zones mes exposades del altiplà. Li comento al Toni que un company de Tour de 2004, Belga , amb deia que el vent s’ha saber aprofitar per fer-lo favorable com fan els vaixells amb las veles, d’aquí el nom francès Bicicleta = Velo. Deixant el vent que serà un bon i mal company el que reste de sortida.

Quan arribem al altiplà veiem que uns ciclistes han començat a pujar el port de Faió, els saludem al esmorzar a Faió. L exuberant Natura de la riba del Segre aquí al altiplà ha esdevingut terra de seca, amb cultius com cereals, ametller, i olivers. Al llarg dels primers qm es fa difícil adaptar-se als constants embranzides del vent, la cra esdevé un continuat de puges i baixes sense massa pendents fàcils d’anar passant. Baixem el que em pujat parem a esmorzar a Faió.

Seguim el camí previst i desprès de creuar el Riu Matarranya a la seva confluència amb el riu Ebre tornem a pujar, camí de la Terra Alta dons hem tornat a terres catalanes. Cruïlla i la decisió de fer la volta curta passa per els nostres caps , decidim arribar fins a La Pobla de Massaluca i ja decidirem. Parada  per contemplar las cingleres que envolten la Pobla i també a fer algunes fotografies al recons mes antics i emblemàtics.

Comento que a Vilalba dels Arcs i ha una ruta que porto com alternativa i que ens ha de portar de baixada directe fins a L’ermita de Santa Magdalena Prop de Riba-roja d’Ebre. Quan rodem per las zones exposades, direcció O, es fa difícil mantenir l’equilibri dalt de la bici i de s’ha de parar molt de compte. El grup de ciclistes que varem trobar a Faió ens van dir que per arribar a Vilanova dels arc la carretera es feia molt dura pel seguits de pujadors, els passem i ja som a la Vilanova dels Arcs. Aquí ens cau el qm 50 amb lo que tornar enrere es gaire be impossible. A Vilanova fan la Passió al mig del carrer, quan nosaltres arribem els figurants ja han deixat els seus quadres i no podem veure una de les funcions que ens proposaven a la sortida per aquets indrets. Preguntem per la pista i efectivament i es però no esta asfaltada, las rodes que porto esdevén en fre irrefutable. Decidim d’anar o be cap a Mora o be cap a la Fatarella. A la Cruïlla, anomenada de ”Quatre Camins” la decisió es de seguir la ruta tal com estava prevista. Aquí hi ha un Monòlit al caiguts a la darrera guerra civil i han moltes lapides en record de gent que hi van perdre la vida. Fem cap a la Fatarella. Ara el vent bufa mes fort que mai però la nostre direcció ha canviat i ens be a favor en molts de trams.

A les 2 de la tarde som entaulats al Hostal restaurant Can Rius . Noi quina sorpresa el dinar que ens esperava, amanida de bolets i formatge fresc, conill amb cargols i de postra taronja amb xocolata i com no podia ser d’altre manera ben regat amb “ Vi de la terra ALTA”.

Creuem la Fatarella per l antiga Cra i desprès d’una curta pujada, a l’esquerra, una pista, ara si ben asfaltada ens daura de portar, seguint el fons de la vall fins al riu Ebre que hem deixat desprès del esmorzar , i fins a Riba-roja. Quin regal de baixada desprès de tot el mati de barallar-nos amb el fort vent. Repechons del 10, 12 i 14 % em aprofitat per fer fotos i somriure de lo dur que àuria estat si ho haguéssim fet del reves.

El cicloturisme es això descobrir indrets, l’un millor i els altres pitjor, però en qualsevol cas saber gaudir-ne de las sorpreses que ens dona a cada moment que es únic i irrepetible.

Seguim Riba-roja, Flix, Ascó. Aquí hem parat a fer la darrera foto del riu Ebre. Hem arribat fins el nou GR-99, que  des de Fontibre i al larg de 1240 qm fins a Riumar transcorre al llarg del Ebre.

Segons las previsions a les 6 hem arribat a Vinebre i al hostal Miquel em aprofitat per canviar-nos, relaxar-nos fer un tom pel poble a l’espera del darrer dia.

Podeu trobar el recorregut i perfil al Openrunner.

 

Disabte 22. Vinebre Tàrrega

Com cada mati ens llevem a 2/4 de 8, endrecem les sarries, i anem a veure el Sr. Miquel com te l’esmorzar.

Tot seguit emprenem el nostre camí endinsant-nos cap a la Torre del Espanyol. La sortida per no tenir temps de agafar fred es de cara amunt i així continuarà els propers 40 qm.

Pugem maleint el pes de les sàrries quan un gos surt enfurismat ,ves a saber de on ha sortit, i ens ha donat un ensurt d’aquí t’espero. Crida molt l’atenció que els cultius tot i ser de seca, oliveres i ametllers estan ben regats amb moderns sistemes de goteig, es nota que l’aigua aqui al Ebre es a dojo. Desprès de seguir pujant fins al qm 10 in desnivell de 450 mtr deixem la comarca de La ribera d’Ebre i ens endinsem directes al Priorat. Aquest priorat no te res a veure amb el dels famosos vins, dels cantautors. Aquest es feréstec, esfereïdor, las roques esdevenen a vaumes que altre tems deurien de ser habitatges del pobladors.

La Bisbal de Falset, i Margalef, han estat 30 qm que valen per 2 cada un. Parem a la fonda els Tres pins a esmorzar ja que els propers qm no hi aura cap poble.

Desprès del esmorzar sembla que s’ha aturat el vent i el cel tapat amenaça pluja, sembla que estem abonats al aigua cada vegada que sortim amb bici. Segui cara amunt i arribem a la cruïlla amb la C-242 de la Granadella a les Borges del Camp seguim a la nostre dreta un gran pàrquing davant del massís del Montsant que ens aturem a fer algunes fotos. Sembla que el mes dur del dia s’ha superat , han estat gaire be 44 qm de pujada i seguida. Comencem a baixar per una cra que encara que es de baixada as de pedalar cap a la pobla de Cérvoles, el Vilosell. Aquets pobles de les Garrigues tots son dal d’una carena sempre as de pujar per arribar-hi. I finalment la baixada del dia en du prop de l’Albi i d’aquí a Vinaixa que espera el dinar.

Recordem el dinar de La Fatarella, avui no te res a veure un entrepà i tornem-hi. Preguntem per la pista que esta junt a la via i du a l’Espluga Calba i uns veins ens ensenyen el camí mol amablement. Si las cras. que hem fet al llarg d’aquest dies era tranqui-les aquesta antiga pista del Irida es tota per nosaltres. Aquesta ja es el súmmum del cicloturisme 100%.

Arribem l’Espluga Calba, fem fotos a l’església i el Castell. Seguim de camí cap a Malda, i desprès St. Martí de Riucorb, els restaurants estan a besar deuen haver sortit de la passió amb gana,  Finalment hem retornat a Tàrrega,  amb el cotxe que ens esperava a cassa.

L etapa la recordaré especialment per: Las parets de pedra seca de la comarca del priorat així com per la quantitat de vaumes que emplena els penya-segats. I la pista del Irida que ens ha portat de Vinaixa a l’Espluga Calba

 

Algunes dades:

Dijous:
Recorreguts 103 qm i un desnivell de 280 m.
Esmorzar, 5,5 €, dinar 6,5 €, sopar 12,5 € dormir 22,5 €
Divendres
Recorreguts 91 qm i un desnivell de 1350 m
Cafe, 2, €, Esmorzar 6 €, Dinar 15 € sopar 11€ Dormir 22 €
Dissabte.
Recorreguts 105 qm i desnivell de 1620m
Cafe, 2,5 €,Esmorzar, 5,5 € , Dinar 7,7 €
Las sàrries que duia pesaven 8 Kg.
 
El proper esdeveniment cicloturisme 100% serà per el pont del 1 de Maig hi esteu tots convidats. Ja tindreu informació de la ruta que es prepararà.
Salut als assidus i a tots els demes.

Per veure algunes fotos:               http://sc1.sclive.net/13.0.1376.0207/Web/Parts/PhotoAlbum/script/slideshow.swf
Windows Live Spaces

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Sortides/ Viatges/ Cicloturisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 Responses to Setmana Santa 2008. Per las comarques de ponent.

  1. xavier ha dit:

    Avui he mira\’t per internet i m\’he trobat aquesta maravellosa sospresa, jo sóc del poble de Seròs però per proximitat totes les zones son properes.
    Això que heu fet es preciós, encara em fareu tindré ganes de fer-ho jo.
    Moltes de les fotos son reconegudes perquè hi he passat moltes vegades. A més heu agafat el temps ideal perquè els arbres estaven florits.
    Bueno no sé si això us arribarà pero felicitats i ja aniré preguntant.
    X.Teixidó

  2. Agustí ha dit:

    Va ser uns dies d’aire, jejeje, però varem gaudir-ne molt.
    A veure si t’animes.
    Pel pont del primer de maig també pot ser que fem alguna sortida si vos participar-hi.
    Salut
    Agustí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s