grans viatges en bicicleta

Els darrers dies, setmanes, desprès del incident de Coma Morera. Penso que serà degut a la salut que amb els canvis de temps es veu afectada i fa que estigui de mal humor, o ta sols el fet de pensa que en un segon estem i deixem d’estar.

Resumint que la motivació es un des aspectes fonamentals, pot ser el que mes, per emprendre una activitat ja sigui laboral, familiar i per suposat física com pot ser el fet de fer cicloturisme.

Total que amb aquestes cabòries e cercat amb l’ordenador pagines que poguessin portar-me alguna llum, alguna resposta, a las meves preguntes. Ha estat una fantàstica troballa, una de las millors des darrers temps. Us transcric a continuació feta per Juanjo Alonso ( Alies Càpita Pedals). Encara que es de fa uns anys no deixa de ser de la màxima actualitat.


Hi ha un temps pel desig, un altre temps, molt més llarg, pel record. Però les decisions més inportants només necessiten un senzill instant de passió.


    Un prestigiós sabi oriental va escriure fa segles que mirant a través de la finestra del cor es pot conéixer el món sense sortir de casa. Segurament tenia raó, i per viatjar pels racons de l’esperit humà sezillament t’has de deixar portar pel camí del coneixement interior fins a trobar el veritable rostre del nostre destí.
Viatjar amb bicicleta és una manera de viatjar  per un món d’horitzons sense distància, de grans muntanyes i deserts desoladors descubrint cultures milenàries, un món d’il·lusions i fantasies que sorgeixen al contemplar un mapa. És una manera de viatjar senzilla però intensa, tranquila però inexorable, lenta però amb poder per trencar tots els horitzons.
    Una de les millors albades que recordo és dormint junt amb la bicicleta amb alforges. Va ser el primer viatge cicloturista per les geografies de Cazorla. Era una gelada matinal  de primavera i al obrir els ulls vaig descobrir al meu costat un enorme cèrvol olorant l’herba. Fins que l’animal es va espantar i desaparéixer pel bosc vaig creure estar dins d’un somni, perquè mai havia sentit tant fort el poder de la naturalesa. Cicloturisme és vida salvatge.
Un altre bon record va ser la nit que vam passar tres amics al pòrtic d’una esglèsia del monasteri d’Irache, en el Camí de Sant Jaume. Un dels tres cicloperegrins va descobrir en aquella llarga i freda nit que el cos és simplement una dèbil closca per protegir els desitjos, i que el poder de la ment és l’autèntic aliment per arribar al final de tots els camins. Cicloturisme és coneixement interior.
Mentres viatgem en bicicleta estem tant atents al ambient que ens rodeja que la excitació és màxima. Cicloturisme és diverssió.
L’important per viure una aventura és dir no al que no ens agrada, arriscar tot els que es pugui i començar a viure aquest nou camí fins a les últimes conseqüències, fins al límit. Començar un viatge cicloturista és començar a veure el món des d’un altre costat, des del costat del nostre destí. Cicloturisme és rebeldia.
Segurament els humans tenim tendència al suicidi emocional i de vegades hem de cumplir algun dels nostres grans somnis per  assegurar-nos que viure val la pena. Per això, els bons aventurers, igual que els bons cicloviatgers o els escaladors, no són els que s’arrisquen i cauen, sinó els que contemplen, disfruten del deliri de la bogeria per sobreviure i segueixen el seu camí sense preocupar-se molt del futur, perquè saben que arribaran més situacions emocionants. Cicloturisme és disfrutar plenament de la vida.
Vida nòmada.
Als cicloturistes ens segueix agradant conéixer el món des d’una bicicleta de manera individual, nòmada, vagabunda. Sofrir les inclemències del temps, buscar a diari un lloc per dormir, ser autosuficient, conéixer directament el medi ambient i l’entorn humà del viatge, fer esport. Les sensacions amb les que disfruta el viatger ciclista són per esperits nòmades, inquiets i somniadors, pels amants del viatge pur que no busquen solament augmentar la seva col·lecció de fotos i llocs.
En el cicloturisme cada mirada a la cuneta és una nova imatge, un nou impacte pels nostres sentits, un nou estímul que produeix qualsevol reacció. Parar, pedalar, parlar, dormir, menjar, fotografiar. Cada pedalada cicloturista és un camí cap a qualsevol part, però sempre cap a llocs nous, perquè mentres el món sigui rodó i l’home mantingui el seu esperit nòmada, les úniques limitacions que trobarà al seu camí seran les de les seves pròpies pors. Amb una bicicleta i ganes de viatjar, el que tenim que fer és marcar un punt al mapa i començar a pedalar. Aviat ens adonarem que a 15 km/h es pot arribar molt lluny.
Motivació.
La motivació és fonamental per disfrutar cada moment, i el viatge es convertirà en un munt de bones sensacions i bons records, tenint clar que anem on volem i de la manera que ens agrada.
Qui pedala sense buscar troba el principi de tots els camins.
Una de les grans essències del cicloturisme és precisament arribar a conviure amb els elements, arribar a ser amic íntim de la naturalesa. Ser vent quan bufa el vent, ser pluja quan plou, ser  horitzó quan el camí es fa llarg, o no tenir gana quan no hi ha menjar.
Sortir frecuentment amb bicicleta o senzillament a disfrutar del medi natural contemplant un paisatge, al mateix temps que enfortim el cos, le ment també s’acostuma a l’activitat a l’aire lliure, fins que necessita contemplar la amplitut d’una vall de muntanya, descobrir el paisatge de l’altre costat d’horitzó o sentir el sol, l’aire i la pluja com si fos l’aliment del que es nutreix per funcionar correctament amb tota la seva motivació. Aleshores la energia no estarà sols a les cames i al cor, també tindrem una força invisible que anul·la el sofriment i desperta nous recursos per seguir sempre endavant en busca de totes aquestes sensacions.
La bicicleta de muntanya ens pot portar a molts llocs d’una manera senzilla i natural, que a vegades no som conscients del privilegi que tenim per haver escollit aquesta activitat per omplir el nostre oci. Per això a vegades s’ha de frenar, deixar la bicicleta i mirar al nostre voltant descobrint i assimilant les coses que ens criden l’atenció: unes fulles de colors, un animal, un ocell, una extranya forma del relleu, una brisa, un núvol, els rajos del sol entre els arbres o un poble penjat d’un turó. Qualsevol cosa que ompli de sensacions i records la nostra ment, per a que al final de la ruta no estiguem només cansats físicament i satisfets per haver fet esport, sinó perquè totes aquelles sensacions ens serviran d’estímul la resta de la setmana en la feina, a classe quan parlem amb coneguts o amb la família, es a dir perquè faran del pas del temps una experiència agradable.

Resumit i traduït del reportatge que Juanjo "Kapitán pedales" Alonso va escriure i  publicar a la revista  Solo Bici nº122 del juliol de 2001.
                

No deixeu de visitar l’enllac de la web  Tierra Tragame, realment fantastica web del Juanjo

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Cicloturismo. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s