Els Pioners



Text : Juanjo Alonso (“Capità Pedals”)




Resulta difícil trobar dades exactes sobre els pioners en viatges ciclistes. L’anhel per descobrir i conèixer nous horitzons es remunta als inicis de la humanitat i segurament els primers ciclistes que van sentir el plaer de viatjar pedalant estiguin perduts en anònims records. Tampoc un no s’ha d’oblidar de capellans, mestres, mèdics, carters i altres personatges del medi urbà i rural que durant dècades han estat complint les seves obligacions diàries utilitzant una bicicleta com a mitjà de transport, i en alguns llocs realitzant gran quantitat de quilòmetres; o els xavals de tantes poblacions del món que han utilitzat, i utilitzen encara a molts països, la bicicleta per anar a l’escola.


Per la tradició tan arrelada que té França en la història de la bicicleta, i del ciclisme esportiu, és normal que fossin també el lloc on van sorgir els primers moviments cicloturistes notables. A les regions alpines de la vella Europa van aparèixer a començaments de segle XX els Cyclomuletiers, procedents d’ambients purament ciclistes. Aquests fanàtics esportistes de les dues rodes, impulsats pel seu afany de conquerir els mítics ports de muntanya dels Alps, van idear nous desenvolupaments i van col·locar un tercer plat més petit, i en ocasions fins un quart, en el moviment central de les seves pesades bicicletes de ruta per remuntar les tremendes rampes de les carreteres alpines. Els reptes ciclistes cada vegada eren majors i la passió pel cicloturismo més profunda.


A aquests amants del ciclisme purament esportiu aviat es van unir altres personatges habituals de l’ambient alpí, que també van trobar a la bicicleta un excel·lent mitjà de transport per a les seves aventures muntanyenques. Eren els alpinistes cercadors de cristalls, fòssils i grans paisatges. Muntanyencs romàntics que miraven al món com un enorme oceà on apuntaven com a illes els cims de les muntanyes, i per sota d’aquests cims meravelloses només hi havia el no res. Personatges que han escrit amb les seves gestes la història de l’alpinisme i l’escalada, i que, de joves, per consagrar la seva vida al fantàstic món vertical de roca i gel dels Alps la majoria de les vegades no disposaven d’altres mitjans per apropar-se als cims més que una bicicleta, i en moltes ocasions heretada dels antecessors o els ancians.


Les Muntanyes Tauro, el Cervino, la Marmolada, les impressionants torres calcàries del massís de la Civetta o els Tres Cims de Lavaredo eren molt més a prop amb bicicleta. El recorregut que caminant els portava hores, o fins i tot dies, amb bicicleta podia superar-se en poc temps i a més divertint-se amb les sensacions del viatge, descobrint que durant el trajecte amb bicicleta a les muntanyes la motivació per escalar creixia i la ment es carregava d’una força poderosa que després feia falta a la paret. El viatge en si mateix tenia un significat important, era una nova manera de gaudir d’aquells grandiosos paisatges dels Alps. Estava naixent el cicloturismo.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Cicloturisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s